Des del darrer enviament del Mai Enrera, un munt de fets ens
han acompanyat i malgrat tots els problemes i impediments
viscuts, han permès portar a terme una quantitat d’activitats i
gestions no menyspreables.
Poc a poc i sense adonar-nos-en, enfilem les darreries d’aquest 2023 i guaita que ja han passat quatre anys des de que la nostra Junta-Coordinadora va fer-se càrrec de la direcció del Club Excursionista de Gràcia. D’aleshores ençà, han estat molts els reptes i experiències passades, sempre com vam dir a la nostra presentació, amb “motivació i energia”. Hem deixat enrere un centenari i, malgrat que ens va suposar una gran dedicació, amb l’ajuda de les meravelloses persones voluntàries, les activitats habituals i les afegides del Club s’han anat realitzant.
Tot i això, hem exhaurit el temps establert per la nostra funció i ara toca a la nostra massa social, preparar les persones idònies per a fer front a les tasques i nous reptes que se’ns preparen. En aquest sentit, caldrà buscar les complicitats necessàries per a reeixir en aquesta tasca, comptant sempre amb la Junta sortint que ben segur col·laborarà en diverses activitats i assessorament per a un traspàs ordenat als nous gestors.
En altre ordre de fets, aquest any ens han deixat els socis Víctor Barbé i Barbé, Maria Gloria Vives i Forgas i, darrerament, el soci més antic del Club, en Baltasar González i Rigau, a punt de complir els 100 anys. Tots ells, junt amb altres, esmerçaren els esforços necessaris per a deixar-nos l’entitat que ara tenim i que, amb més il·lusió que mitjans, aconseguiren formar i mantenir el caliu en seccions com les d’Escalada, Acampada, Muntanya i Cantaires Muntanyencs. La manera com encarem el temps que ens ha tocat viure diu molt del nostre tarannà com a persones. A tothom no se li pot demanar que col·labori de la mateixa manera, però l’experiència, l’analogia i la intuïció ens diuen que si no hi ha un relleu ordenat en tots els camps de la vida, les millors intencions fracassen.
A entitats com la nostra, unes certes crisis periòdiques pel relleu en la direcció de seccions i club són presumibles i més en els temps presents, però els exemples de fidelitat i compromís dels socis desapareguts ens han d’esperonar, amb coratge i generositat, per mantenir l’esperit fundacional del Gràcia. Mai Enrera!
Joan Alarcón
Descarrega