1972 Destí Montserrat
Des de la primera edició i fins a l’actualitat la travessa acaba a la Plaça del Monestir de Montserrat, on sempre tenim la bona acollida del Patronat de la muntanya i de la comunitat montserratina
1972
Al pla de la Garga tampoc la primera travessa no va seguir la carretera del coll de can Taló al pont de les Ferreries, sinó una ruta aproximadament paral·lela que permetia evitar-la en gran part.
1972
Ja en aquella primera edició no es fa el camí per Gallifa, al collet dels termes es desvia pes masos de les Pujades i s’arriba a Sant Llorenç Savall per la muntanya.
1972
L’itinerari puja a buscar la pista del Cremallera pel camí de l’Agrella.
1972
De la casa Nova de l’Obac cap a Vacarisses i Monistrol, en lloc de seguir la carretera de Rellinars es va seguir el sender que passa per les Vendranes.
1978
Es canvia la ruta d’accés al pont de les Ferreries per una altra més interessant, que va per dalt del Cingle pel Grau de la Font, Coll de l’Escopeter i la Rovireta
1982
La instal.lació d’un centre de relaxació i Ioga a Les Pujades obliga a canviar l’itinerari
per la carena i el coll de Matafaluga
1986
Els incendis de l’estiu del 1985 van malmetre el camí de l’Agrella L’itinerari puja a buscar la pista del Cremallera pel camí de l’Agrella. L’edició del 1988 es va fer pel camí dels apòstols.
1989
La ruta s’estableix per la font de les Guilleumes, per anar a buscar la pista del cremallera.
1991
El Servei de Parcs Naturals va prohibir fer passar la Mm per la Canal de Santa Agnès i la Cova del Drac, el fet d’haver de fer-ho per la carena de l’Illa, va allargar la ruta i li va fer perdre autenticitat, no va permetre evitar l’asfalt d’un parell d’urbanitzacions que es creuen. El control 6 va passar al Colll de Grua.
1995
El descens cap a Aiguafreda per la Móra i la vall de Picamena se substituí per l’actual recorregut, més llarg, pel collet de Sant Martí, sota mateix del Tagamanent, que coincideix amb el sender de gran recorregut GR-5 i evita
la utilització de camins particulars. Per contra, la nova ruta permetia creuar tot el pla de la Calma.
1997
El pas multitudinari en sentit doble pel camí del Collformic al Matagalls en malmetia greument el sòl. Per això, d’acord amb el Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, es convingué que el CEG traslladaria la sortida al Collformic i el Servei de Parcs restauraria el sender del coll fins al cim.
2000
Les inundacions del juny del mateix any deixen impracticable el camí de la font de les Guilleumes i es torna definitivament a fer la ruta de pujada a Montserrat pel Camí dels Apòstols o Tres Quarts.
2002
la pujada des d’Aiguafreda al pla de la Garga, dalt dels cingles
de Bertí, es farà per una ruta nova, el grau de Tres Quarts, amb la font gairebé al capdamunt, era un dels corriols més tradicionals d’accés al pla de la Garga i és per on sempre havia passat la Matagalls – Montserrat fins que l’any 2002 la construcció d’una pista el deixà impracticable i ens obligà a establir una variant pel contigu grau del Sunyer.
2006
El fet que alguns participants pugessin per la nova pista per tal d’estalviar-se una possible fila índia per l’estret camí del grau de Sunyer, es canvia definitivament l’accés al pla de la Garga, per agafar la pista construïda pocs anys abans pel grau de Tres Quarts.
2011
A partir del 2011 es deixa de passar, camí de Sant Llorenç Savall, per les ruïnes de can Plans, evitant el grau molt erosionat que hi conduïa. L’any següent es va eliminar el difícil tram rocós de després del Pou, passat el coll de can Taló, acosta d’allargar el camí uns 700 metres.
2012
Seguint instruccions del Servei de Parcs Naturals s’hagué de canviar el camí de descens a Aiguafreda La primera substitució es feu baixant per la pista del Bellit Aquest nou tram comporta un allargament de 900m metres i el trasllat del control 1, de l’Alzina de l’Estany al trencall del Bellit.
2012
El Servei de Parcs Naturals fa modificar l’ascens a la serra de Sant Llorenç del Munt per camins més amples, agafant una pista que puja més al sud del camí anterior, que passava per la carena de l’Illa i el coll Llarg. Aquest nou tram comporta un allargament de 1.800 metres i el trasllat del control 6, del coll de Grua al Torrent de les Saleres.
2012
Una canvi menor produït per la via alternativa que agafaven alguns marxadors La pujada al coll de Fabregat s’allarga per la pista, evitant els senders estrets.
2014
L’organització de la sortida a Collformic caòtica pel poc espai disponible, la logística d’accés era complicada de manera en amb l’acord del Servei de Parcs de la Diputació i l’Ajuntament del Brull s va canviar el punt de sortida a aquesta població propera.
2015
La sortida des del Brull ha comportat una millora en l’organització i la logística, tanmateix va comportar n canvi en el recorregut del descens fins a Aiguafreda. Deixant de passar pel Pla de la Calma
2017
El canvi del punt d’avituallament allarga el camí per dins de la població de Sant Llorenç Savall
2018
El servei de Parcs obliga a fer canvis a la ruta, considerant el camí de les Vendranes molt estret i sensible mediambientalment es fa la ruta pel serrat dels Ginebrers, allargant la ruta 3km.
2018
Canvi d’ubicació de l’Avituallament, a proposta de l’Ajuntament de Vacarisses, es fa el recorregut pel centre del poble, allargant el recorregut per dins de la població.
2019
La llargada de l’itinerari del 2018 aconsellen un nou canvi d’itinerari per passar per la carena del Roure Monjo.
