La muntanya és el que uneix al grup de senders, però la cultura i conèixer Catalunya, també. En aquest cas, el Rosselló és una zona de Catalunya Nord molt vinculada amb els republicans .

Arribats al Rosselló i després de fer una mica de volta per la carretera, arribem a la Maternitat d’Elna, un edifici modernista del 1902. Tots n’hem sentit a parlar i hem vist imatges d’aquest edifici als mitjans de comunicació, però qui escriu aquesta crònica, ha de confessar que es va emocionar en entrar-hi i estic segura que no vaig ser l’única.
La visita va començar amb la be francès, que bennvinguda d’un jove francès – que per cert parlava un molt bon català – Ens va fer una petita introducció al vídeo que narra la història de la Maternitat i la figura de la seva impulsora Elisabeth Eidenbenz. Aquesta dona ja havia sigut activista d’una associació d’ajuda humanitària Suïssa. Eidenbenz ja tenia un historial de voluntariat i coneixia de prop els precedents del drama dels exiliats. Va buscar i recollir dones embarassades dels camps francesos d’Argelers, Sant Cebrià de Rosselló i Ribesaltes.

Després del visionament i va haver-hi un torn de preguntes. I després es va fer una visita a l’exposició de fotografies, on es pot consultar la llista de noms del 597 infants, fill de mares de diverses nacionalitats i confessions diverses, que vàrem obrir els ulls en aquesta maternitat . Molts d’ells fills d’exiliats republicans- . Les parets i els racons edifici estan impregnades de tot el que hi va passar, de les vivències d’éssers humans que en un moment molt difícil de la història d’Europa – i de Catalunya i Espanya, és clar -, van recuperar la dignitat.

La història de la Maternitat d’Elna va caure en l’oblit fins que Assumpta Montellà historiadora i escriptora catalana, la va rescatar amb el llibre La Maternitat d’Elna. Publicat per primera vegada el 2005, que es va convertir en un dels llibres més venuts de la història de Catalunya. L’edifici de la Maternitat d’Elna va ser declarat, per l’estat francès, monument Nacional el 2013, i és considerat un símbol d’esperança i de pau.

Acabada la visita a la maternitat, ens vàrem dirigir a la Catedral d’Elna, que fou fundada al segle VI, ens fa de guia el mateix jove que ens ha estat amb el grup a la maternitat. Comencem la visita pel claustre medieval que es va construir entre els segles XII i XIV, del que ens en dóna tota classe de detalls, de les figures romàniques i gòtiques,dels capitells.
Un cop fet el recorregut pel claustre, vàrem entrar a interior.
Va ser un matí entre nostàlgic, cultural i reivindicatiu. En sortir de la catedral, es notava que la tramuntana començava a bufar. Quan tothom va ser dalt de l’autocar se’ns va dir que la caminada de Banyuls de Marenda a Cotlliure, no es faria perquè estava previst que la tramuntana a la tarda bufés més fort.

Vàrem anar a dinar a Cotlliure i amb els grups d’afinitats que sempre es formen, vàrem passar la tarda a aquest poble de pescadors i vinyataires, conegut per les seves anxoves. Caminant pels seus carrerons , anant al castell o a la seva església arran de mar, que van motivar la inspiració de pintors com: Chagall, Matisse, Picasso o Dalí, entre d’altres. Molt senderistes van visitar al cementiri , la tomba del poeta sevillà Antonio Machado.

Un cop feta la visita a Cotlliure, ens dirigim a Argelés-sur-mer, ens vàrem dirigir cap Argelés, al càmping on havíem de passar la nit. Argelés, – pertany al cantó de La Marenda -, està íntimament lligat amb la Maternitat d’Elna. En aquesta vila costanera al peu de l’Albera, s’hi va establir un camp de concentració vora el mar, fou el primer que va acollir, a principis del mes de febrer de 1939, republicans catalans i espanyols, que escapaven de l’exèrcit franquista que avançava inexorablement cap a la frontera francesa.

Arribats al càmping Taxo les Pins, repartiment dels bungalous. A l’hora de sopar, fa molt de goig veure el menjador ple de companyes i companys, omplint l’estómac i comentant com ha anat la jornada. La tornada als bungalous, en alguns casos és accidentada, doncs hi ha un laberint de carrers, però finalment tothom troba del seu lloc per descansar, demà és dia de caminar.
A primera hora del matí del menjador del càmping és ple, cafè, croissants, pa amb tomàquet, ….., un cop tothom ha esmorzat, anem amb l’autocar a l’inici de la caminada. Tenim intenció de fer el tram del GR-10 francès de Banyuls de Marenda a Cotlliure per la Torre Madaloc.
Quan arribem a Banyuls, la tramuntana bufa fort. Tot i així tenim l’esperança que no augmenti, i després d’un petit tram pel poble comencem la pujada, però en lloc de disminuir la tramuntana augmenta hi ha moments de dubte, però finalment es decideix no arribar a la Torre Madaloc. Segons hem va informar en Manel, vàrem arribar fins al Coll dels Gascons, i partir d’aquí gràcies al GPS, es va decidir baixar un tros per carretera i altre tros per un camí encimentat, que ens portà a Cotlliure. Vàrem quedar ben tocats per la tramuntana!!!!

En arribar a Cotlliure, l’autocar nova trigar gaire a arribar i ens portà de nou al càmping a dinar. Després de dinar, s’inicià la tornada cap a Barcelona.

Va ser un cap de setmana molt profitós,vàrem gaudir dels paisatges del Rosselló i ens vàrem endinsar en un els capítols més dramàtics, tendres i desconeguts de la nostra postguerra.

Susanna Bonany

65
SORTIDES
268
ACTIVITATS
37
XERRADES
439
AGRUPACIONS
CEGCentenariDestacat
6 maig, 2024

XIV Mostra fotogràfica “Roger Lloses i Huguet” a la Biblioteca Vila de Gràcia fins el 17 de maig

La XIV Mostra fotogràfica "Roger Lloses i Huguet" es trasllada durant uns dies a la…
CEG
30 abril, 2024

50 anys del primer 8.000 català

Ahir a la tarda, a la Sala d'actes del Consell Català de l'Esport, es va…
CEG
29 abril, 2024

Presentació del Mil·lenari de Montserrat

El proppassat divendres 26 d'abril, el Monestir de Montserrat va presentar el seu Mil·lenari. En…
CEG
25 abril, 2024

Sant Jordi al Club

Doncs el Sant Jordi sostenible del CEG va anar prou bé! Els socis i sòcies…
CEG
24 abril, 2024

Sant Jordi a l’UFEC

Us deixem unes imatges de la recepció que va fer la UFEC per Sant Jordi…
CEG
18 abril, 2024

Ens ha deixat en Joan Cervera i Batariu

(1955). Trobada del GEDE. A peu dret: Emili Barbé, Ramon Ferrera, Josep Santacana, Joan Cervera,…