Des del darrer enviament del Mai Enrera, un munt de fets ens
han acompanyat i malgrat tots els problemes i impediments
viscuts, han permès portar a terme una quantitat d’activitats i
gestions no menyspreables.
Escriure és plasmar sobre el paper o altre mitjà d’ajut, qualsevol cosa que volem explicar, és ordenar el pensament i explicar coherentment allò que hem vist o viscut. El món de la muntanya, que és el terreny on el muntanyenc desenvolupa la seva activitat, ofereix variades d’ocasions per fer aquest acte, que a la vegada recull la visió més o menys objectiva del què estem veient. Però per sobre de tot, és tenir o voler explicar alguna cosa que estem disposats a compartir o divulgar, perquè paga la pena que els que ens envolten, en el nostre ambient, gaudeixin d’aquestes experiències.
Per exemple, els variats paisatges del nostre país, els monuments, flora i fauna, fenòmens atmosfèrics, històries i llegendes, sentiments que experimentem al practicar el nostre esport muntanyenc preferit, etc. Tot això, esport i cultura, ha format part del nostre Club des de la seva fundació el ja llunyà 1922.
Els temps han canviat i el que aleshores era més accessible i proper era la cultura, perquè no es podia viatjar per manca dels mitjans necessaris i tan sols uns quants privilegiats podien gaudir del fet esportiu. Avui en dia això s’ha capgirat i aquest darrer fet sembla que és el que té més preponderància. Per la llei del mínim esforç sortim a la muntanya, fem caminades, escalem, esquiem, l’espeleologia no pot mancar i la bicicleta de muntanya s’ha afegit a les altres especialitats; i, tot plegat, no comporta més que comentaris en els nostres cercles d’amistats.
No tenim res per escriure! Sembla que el full de paper o la pantalla d’ordinador siguin aliens a nosaltres! Sabem que hi ha una munió de revistes i llibres amb grans especialistes que ens expliquen tots els detalls per on passem o els monuments que veiem, els itineraris que seguim o les parets que pugem, però encara queda molt espai per omplir, perquè els nostres escrits tenen aquella particularitat d’explicar aquella experiència sempre personal i única. Això es el que han fet molts socis/es del Club Excursionista de Gràcia al llarg de la seva història, plasmar en paper les seves vivències i opinions.
Joan Alarcón
Descarrega