Butlletí 152

Butlletí 152

Aquest any el calendari ha estat farcit de sortides programades per les seccions, les anomenades sortides de cicle que tenen un denominador comú, independentment de la secció que les organitzi: són un èxit de participació, fins el punt que en molts casos cal tancar inscripcions, són un èxit d’organització i són molt variades en quant a dificultat i geografia. En el debat informal que està sorgint al voltant de les sortides de cicle es repeteixen alguns ítems que potser caldrà tenir en compte per fer alguna reflexió al respecte. Tot i insistir en el fet que no són sortides guiades i que tothom que hi participa ha de ser autònom, la sensació compartida entre les seccions és que més enllà de les sortides de cicle hi ha molta gent que no surt pel seu compte. Les sortides de cicle han d’existir, sense cap mena de dubte, per diverses raons: és l’espai per a que socis amb interessos esportius comuns es coneguin, és la manera de fer que els participants als cursos d’iniciació s’incorporin a la vida social del club i facin coneixences per sortir autònomament a la muntanya, són un incentivador de noves sortides, etc. Hi ha vida més enllà de les sortides de cicle: molts socis i sòcies del club fan activitat de tota mena pel seu compte i aquesta activitat també és activitat del CEG, aquest és l’esperit d’un club: que els seus socis s’organitzin per fer activitats plegats. Hi ha moltes raons per incentivar l’activitat en petit comitè: és la millor manera de formar-se, ja que ets tu mateix qui ha d’escollir l’objectiu i traçar l’itinerari. És la manera d’assolir objectius un xic més agosarats, per ritme, per dificultat, per llunyania, per austeritat en l’estada…  I és la manera, també, de fer que les sortides de cicle no es col.lapsin.