Recorregut de la Mm i variants.

A la primera edició de la Mm el recorregut ja va variar respecte del realitzat per Jaume Oliveras i Antoni Arenas l’any 1904, cal recordar que el reglament de la Mm de la primera edició esmentava el següent: “Convoquem la travessa Mm amb l’objectiu d’homenatjar i recordar el gran muntanyenc que fou Mossèn Oliveras” “L’itinerari s’ajustarà, en línies generals, a l’efectuat per Mossèn Oliveras, convenientment modificat en alguns sectors per tal d’evitar, al màxim, la coincidència amb carreteres asfaltades.”
Els principals canvis en el recorregut han estat a Montserrat, Sant Llorenç de Munt i al Montseny. A Montserrat es va deixar el recorregut per l’antic cremallera per passar pel camí dels Apòstols o Tres Quarts, a Sant Llorenç de Munt es va canviar la canal de Santa Agnès i la cova del Drac per la carena de l’Illa, primer i pel coll de la Rocassa després. I al Montseny ha canviat la sortida des del cim del Matagalls, primer a Collformic i després al Brull. El descens a fins a Aiguafreda ha tingut dos canvis importants, el primer cap al Pla de la Calma i per sota del Tagamanent i el darrer canvi seguint el camí directe del Brull a Aiguafreda per la carena de la serra de l’Arca.
Els canvis han estat per diverses raons, entre les quals està la d’evitar carreteres asfaltades, però els més importants han estat obligats pels Parcs Naturals amb l’objectiu de preservar les zones sensibles del pas d’una travessa de grans magnituds.
Fins a l’edició del 1990 el recorregut coincidia en un 50% amb el realitzat per Jaume Oliveras. En les darreres edicions la coincidència no arriba a un 10%.
En Carles Albesa ha relatat les variants dels recorreguts en dos articles a la revista del CEG Mai Enrera núm 443 (any 2002) i 458 (any 2013).
També trobareu interessants ELS articles que parlen de la ruta de la Mm a l’especial del Mai Enrera número 424 del 1988. Articles de Jaume Oliveras, Jordi Ribot: descripció de la ruta del 1962.
  Tornar a l’Índex
En aquest mapa interactiu podeu consultar 6 de les travesses fetes, que recullen tots els itineraris per on ha transcorregut la Mm en totes les seves edicions. També hi ha els punts amb els canvis més significatius amb l'any corresponent. Podeu canviar el mapa de base i activar o desactivar els diversos recorreguts.

1972 Destí Montserrat

Des de la primera edició i fins a l’actualitat la travessa acaba a la Plaça del Monestir de Montserrat, on sempre tenim la bona acollida del Patronat de la muntanya i de la comunitat montserratina

1972

Al pla de la Garga tampoc la primera travessa no va seguir la carretera del coll de can Taló al pont de les Ferreries, sinó una ruta aproximadament paral·lela que permetia evitar-la en gran part.

1972

Ja en aquella primera edició no es fa el camí per Gallifa, al collet dels termes es desvia pes masos de les Pujades i s’arriba a Sant Llorenç Savall per la muntanya.

1972

L’itinerari puja a buscar la pista del Cremallera pel camí de l’Agrella.

1972

De la casa Nova de l’Obac cap a Vacarisses i Monistrol, en lloc de seguir la carretera de Rellinars es va seguir el sender que passa per les Vendranes.

1978

Es canvia la ruta d’accés al pont de les Ferreries per una altra més interessant, que va per dalt del Cingle pel Grau de la Font, Coll de l’Escopeter i la Rovireta

1982

La instal.lació d’un centre de relaxació i Ioga a Les Pujades obliga a canviar l’itinerari
per la carena i el coll de Matafaluga

1986

Els incendis de l’estiu del 1985 van malmetre el camí de l’Agrella L’itinerari puja a buscar la pista del Cremallera pel camí de l’Agrella. L’edició del 1988 es va fer pel camí dels apòstols.

1989

La ruta s’estableix per la font de les Guilleumes, per anar a buscar la pista del cremallera.

1991

El Servei de Parcs Naturals va prohibir fer passar la Mm per la Canal de Santa Agnès i la Cova del Drac, el fet d’haver de fer-ho per la carena de l’Illa, va allargar la ruta i li va fer perdre autenticitat, no va permetre evitar l’asfalt d’un parell d’urbanitzacions que es creuen. El control 6 va passar al Colll de Grua.

1995

El descens cap a Aiguafreda per la Móra i la vall de Picamena se substituí per l’actual recorregut, més llarg, pel collet de Sant Martí, sota mateix del Tagamanent, que coincideix amb el sender de gran recorregut GR-5 i evita
la utilització de camins particulars. Per contra, la nova ruta permetia creuar tot el pla de la Calma.

1997

El pas multitudinari en sentit doble pel camí del Collformic al Matagalls en malmetia greument el sòl. Per això, d’acord amb el Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, es convingué que el CEG traslladaria la sortida al Collformic i el Servei de Parcs restauraria el sender del coll fins al cim.

2000

Les inundacions del juny del mateix any deixen impracticable el camí de la font de les Guilleumes i es torna definitivament a fer la ruta de pujada a Montserrat pel Camí dels Apòstols o Tres Quarts.

2002

la pujada des d’Aiguafreda al pla de la Garga, dalt dels cingles
de Bertí, es farà per una ruta nova, el grau de Tres Quarts, amb la font gairebé al capdamunt, era un dels corriols més tradicionals d’accés al pla de la Garga i és per on sempre havia passat la Matagalls – Montserrat fins que l’any 2002 la construcció d’una pista el deixà impracticable i ens obligà a establir una variant pel contigu grau del Sunyer.

2006

El fet que alguns participants pugessin per la nova pista per tal d’estalviar-se una possible fila índia per l’estret camí del grau de Sunyer, es canvia definitivament l’accés al pla de la Garga, per agafar la pista construïda pocs anys abans pel grau de Tres Quarts.

2011

A partir del 2011 es deixa de passar, camí de Sant Llorenç Savall, per les ruïnes de can Plans, evitant el grau molt erosionat que hi conduïa. L’any següent es va eliminar el difícil tram rocós de després del Pou, passat el coll de can Taló, acosta d’allargar el camí uns 700 metres.

2012

Seguint instruccions del Servei de Parcs Naturals s’hagué de canviar el camí de descens a Aiguafreda La primera substitució es feu baixant per la pista del Bellit Aquest nou tram comporta un allargament de 900m metres i el trasllat del control 1, de l’Alzina de l’Estany al trencall del Bellit.

2012

El Servei de Parcs Naturals fa modificar l’ascens a la serra de Sant Llorenç del Munt per camins més amples, agafant una pista que puja més al sud del camí anterior, que passava per la carena de l’Illa i el coll Llarg. Aquest nou tram comporta un allargament de 1.800 metres i el trasllat del control 6, del coll de Grua al Torrent de les Saleres.

2012

Una canvi menor produït per la via alternativa que agafaven alguns marxadors La pujada al coll de Fabregat s’allarga per la pista, evitant els senders estrets.

2014

L’organització de la sortida a Collformic caòtica pel poc espai disponible, la logística d’accés era complicada de manera en amb l’acord del Servei de Parcs de la Diputació i l’Ajuntament del Brull s va canviar el punt de sortida a aquesta població propera.

2015

La sortida des del Brull ha comportat una millora en l’organització i la logística, tanmateix va comportar n canvi en el recorregut del descens fins a Aiguafreda. Deixant de passar pel Pla de la Calma

2017

El canvi del punt d’avituallament allarga el camí per dins de la població de Sant Llorenç Savall

2018

El servei de Parcs obliga a fer canvis a la ruta, considerant el camí de les Vendranes molt estret i sensible mediambientalment es fa la ruta pel serrat dels Ginebrers, allargant la ruta 3km.

2018

Canvi d’ubicació de l’Avituallament, a proposta de l’Ajuntament de Vacarisses, es fa el recorregut pel centre del poble, allargant el recorregut per dins de la població.

2019

La llargada de l’itinerari del 2018 aconsellen un nou canvi d’itinerari per passar per la carena del Roure Monjo.