Creació del fons personal Carles Albesa i Riba
Tal com explicà durant el discurs del Concert de Primavera del Club Excursionista de Gràcia, en Carles Albesa s’introduí al món muntanyenc de la mà de Joan Lázaro, qui li ensenyà a buscar el vessant cultural de la muntanya. Així doncs, quan anava d’excursió (com probablement alguns de vosaltres haureu pogut viure de primera mà) relacionava el paisatge amb la cultura que l’envoltava. Alguns exemples en serien Montgrony amb Maragall, els Sots Feréstecs amb Casellas o el Montseny amb Guerau de Liost.
Aquesta visió de l’excursionisme donà peu a la creació del que d’aquí poc es convertirà en el Fons personal Carles Albesa i Riba, un recull de documents relacionats amb la muntanya que tant estimava: el Montseny.
Com a bon estudiós, un dels objectius de la seva recerca fou nodrir-se per poder seguir la seva producció literària, sempre relacionada amb l’excursionisme i sovint amb el Montseny. Això el portà a produir prop d’una vintena de llibres i centenars d’articles a diferents revistes.
En contactar amb el Museu Etnològic de la Gabella l’equip es mostrà ràpidament interessat en la possibilitat de crear aquest fons. Coneixien la feina de Carles Albesa i el valor del seu patrimoni cultural. Ara venia una part important de la feina, recollir tot allò relacionat amb el Montseny i, a poc a poc, portar-ho a La Gabella perquè un equip especialitzat (documentalistes i historiadors) ho classifiqués, n’assegurés la bona conservació i, finalment, ho digitalitzés per tal de fer-lo accessible a tothom que desitgi consultar-lo. La tasca no és fàcil, car parlem de vora mil sis-centes postals, prop de 400 llibres i mapes i una prolífera hemeroteca.
Però, el què fa especial aquest fons, més enllà de la seva extensió, és la singularitat del seu contingut. En Carles Albesa no es dedicà únicament a recollir els llibres amb una relació directa amb el Montseny, sinó que fou un pas més enllà i creà una col·lecció única formada per documents en els quals es mencionés la muntanya.
Per posar-vos un exemple us direm que, entre els llibres del fons, hi ha Auques i ventalls de Josep Carner. Tot i ser un poemari generalment sobre Barcelona, el poema Recança comença amb la següent estrofa:
Ja no et veuré aquest any, oh casa bruna
del vell Montseny, d’antigues gràcies:
no faré cap, de sobte, al clar de lluna
entre el camí de les acàcies.
Tal com podeu comprovar, aquest poema conté la paraula Montseny, i és per això que Carles Albesa seleccionà el llibre i el marcà com a part de la seva col·lecció dedicada a aquesta muntanya. Igual que aquest, podríem posar centenars d’exemples, alguns més evidents i altres de més subtils.
Si parlem de la peculiaritat del fons cal remarcar el valor de les mil sis-centes postals. Recollides al llarg dels anys a llibreries de vell (recordem que no hi ha hagut internet sempre), les postals ja protagonitzaren alguns dels llibres d’en Carles Albesa (Postals del Montseny 1 i Postals del Montseny 2) i, fins i tot, reaparegueren amb el llibre El Montseny. Ahir i avui, on tenim l’oportunitat de veure com han canviat aquells paisatges els últims anys.
Com podeu veure, en Carles Albesa va crear un petit tresor i ara, a través de La Gabella, estarà obert a tots els estudiosos del Montseny que vulguin accedir-hi.
Per oficialitzar la preservació d’aquest fons tan especial l’Ajuntament d’Arbúcies, conjuntament amb La Gabella, organitza un acte de signatura aquest proper vint-i-tres de setembre a les 12h.
