'Encontre senzill i proper'
de Josep Amorós
Exposició
“Encontre senzill i proper”
Les fotografies de l’exposició “Encontre senzill i proper”, estan fetes sense un relat previ, absentes de gramàtica i sintaxi, amb la sensació de trobar-me en escenaris habitats de silencis.
Encontres de tres instants amb la il·lusió i el goig d’haver viscut uns mesos amb intensitat. De gaudir vivint i sentint petites alegries i emocions.
Les fotografies de les bastides, “Tèxtil Urbà”, va ser una trobada a primera hora, passant pel costat d’una bastida amb el primer sol que donava llum per una lateral.
L’aire engreixava la tela ensenyant volums, formes i textures canviants per moments.
A partir d’aquell instant, recorre la ciutat buscant noves troballes, recordant llocs i calculant la millor posició del sol per tornar-hi amb la millor llum.
Esperar els plecs espontanis dels “tovallons de cotó blancs”, al deixar-los anar per damunt de taules, mostrant volums, textures i contrastos, provocats pel
sol de migdia que seia a taula. (Fotografies fetes amb el mòbil).
La llarga taca de pintura en una carrer del barri. Rastres d’unes ratlles que haurien caigut d’algun vehicle. Recordava un pentagrama tacat, com notes que
l’atzar havia repartit. Em va cridar l’atenció i fer pensar amb el compositor, pioner de música aleatòria, John Cage. Em va animar a buscar mes taques per
“l’asfalt”, fins a descobrir els passos de vianants, amb la seva pintura blanca esqueixada pel temps.
Com va dir l’escriptor txec Milan Kundera, “no és la necessitat, sinó la casualitat que està plena d’encants”
Josep Amorós Galve
Les fotografies exposades no ha passat per cap procés de post-producció
