Treballant al Graller de Castellet – Serra de Lleràs (Pallars Jussà)

Durant l’any 2019, alguns components del GIE han estat treballant en la cavitat del Graller de Castellet (Espluga de la Fageda) ubicada a la Serra de Lleràs (Pallars Jussà). Aquesta serra separa les conques de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.

Si mirem aquest mapa podem veure que en el mateix massís es poden trobar grans cavitats amb curs hídric com son la Cova de Cuberes (recorregut aproximat de 13500 metres), o el Botet de Casa Rei (1350 metres de recorregut), fet que fa molt interessant la exploració al Graller de Castellet.

La primera vegada que el GIE va entrar a explorar en aquesta cavitat va ser al desembre de 2018 i des de llavors hem fet 7 entrades més en les que s’ha aconseguit eixamplar l’últim pou topografiat i accedir a la gatera terminal que a la topografia tan sols apareix dibuixada en croquis. Per les dimensions inicials de l’esquerda d’entrada, creiem que la gatera no està topografiada perquè tan sols deuria accedir una persona especialment menuda que va facilitar la informació per elaborar el croquis que apareix. Al final d’aquesta gatera infernal es troba el sifó definit com a sifó terminal de la cavitat.

La sorpresa és que, després de treure molt fang i aigua del sifó, i malgrat que no s’ha pogut buidar del tot cap vegada, s’ha vist que a l’altra banda de l’aigua sembla que hagi continuació!

La dificultat en aquest punt és que hi ha un aport d’aigua constant que cal gestionar per poder buidar completament el sifó per passar a l’altra banda i per evitar que es torni a omplir durant el temps que estiguem explorant el nou camí.

Totes les entrades que hem fet han estat en diferents mesos de l’any i en diferents condicions meteorològiques per a poder estudiar i valorar el comportament hídric de la cavitat i del sifó.

D’aquestes entrades hem vist que encara que la cavitat es trobi en càrrega d’aigua, el nivell d’aigua acumulada al sifó és constant, motiu pel qual creiem que l’aigua es perd per algun lloc a la mateixa alçada. A més, les vegades que s’ha intentat buidar, el nivell de l’aigua ha baixat ràpidament, pel que deduïm que el volum d’aigua acumulada es reduït. I per últim, creiem que l’aigua que circula pel Graller de Castellet és l’únic aport d’aigua actiu al sifó, punt que ens dona esperances de poder gestionar aquesta aigua i explorar l’altra banda del sifó.

Hem de confessar que segons la ubicació d’aquesta cavitat i considerant les característiques de les dues cavitats llindars, estem francament engrescats en aconseguir gestionar aquesta aigua i poder explorar que ens depara a l’altra banda del sifó (fins l’any passat, considerat com a “sifó terminal”).

Rubén Balcells i Inma Andreu