Grup de Bicicleta Tot Terreny de Muntanya "Els Desvagats".
Els Desvagats són ments inquietes, creatives però turmentades, posseïdes per la necessitat de sortir en bicicleta.
Grupuscle dissident, grup pintoresc, heterogeni, facció, col·lectiu, amics gastronòmics, en definitiva agrupació de membres provinents de la Secció de BTT del C. E. Gràcia, amb una actitud de retirats de la vida laboral, a la cerca de la llibertat i connexió amb la natura.
A través de l’acte físic d’afrontar camins accidentats, trialeres estretes i sinuoses i terrenys inexplorats, estoicament exploren els límits del seu propi cos tant a nivell gastronòmic com mental, cercant l’equilibri entre el control i el caos.
Existencialistes, que a través de la bicicleta de muntanya, s’enfronten a reptes per donar sentit a la seva nova i esdevinguda situació vital.
En lloc d’evitar els senders o corriols desconeguts i els perills, s’endinsen abraçant la incertesa i reafirmant la seva autonomia en cada rampa costeruda o descens vertiginós, decidint intuïtivament si girar a l’esquerra o caure pel penya-segat.
Addictes a la gratificació i satisfacció. La sensació de llibertat o l’èxit de superar un repte, esdevindrà en pocs dies una mera il·lusió temporal creada per les seves ments per omplir el buit existencial.
Passaran en pocs dies a una nova lluita, esforç i cerca de superació personal, per combatre l’immens panorama de la realitat, on la vida humana com qualsevol altra forma de vida, és transitària i sense un últim sentit.
L’objectiu del grup és promoure l’experiència de la bicicleta de muntanya com una forma de meditació activa, on es buida la ment per a concentrar-se totalment en el present, en la decisió immediata que precedeix a un recordatori brusc de la vulnerabilitat humana – també anomenat accident – en l’adaptació constant als canvis del terreny, a esquivar arrels i pedres com un Jedi dels corriols, accions conscients i fluïdesa de l’experiència per arribar a la plenitud omplint l’estómac amb un intranscendent bon plat de mongetes amb botifarra i un terrenal xarrup de ratafia, a banda de reforçar els vincles socials i crear una sensació de grup.
Sobretot – des d’un punt empàtic i solidari – fer arribar les seves proclames gourmet o no, a la resta de mortals i pringats treballadors en dies laborables, com a reflexió sobre les nostres interaccions amb el món que ens envolta,
Intermediaris entre l’home modern i el món natural, a cop de pedal en bici muscular o elèctrica, amb tubeless o amb càmera, cerquen moure’s entre la civilització i la salvatgia en un acte de reconciliació i equilibri més que res per no anar per terra. Entre pedalada i pedalada, cadascú és ben lliure de trobar el seu propi significat.
Una cervesa ben freda després de la ruta, un bon àpat i, si em queda temps, potser fins i tot miraré el meu “Strava” i diré que he fet un gran esforç. Lluny de ser pretensiós, el sentit és prendre distància d’un univers indiferent que no proporciona cap propòsit.
Els Desvagats són veterans jubilats i aspirants a ser-ho!!
Prepareu les vostres bicicletes, ajusteu els cascs, i obriu bé les orelles!
