Renovació de la Flama de la Llengua Catalana
des del 30 de gener
fins al 20 de febrer
2022
Aquest any 2022, com a part dels actes del Centenari del Club Excursionista de Gràcia, la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya ens ha demanat encarregar-nos dels actes de la Renovació de la Flama de la Llengua Catalana.
Aquesta celebració començarà el proper dia 30 de gener a Prada de Conflent on, juntament amb la gent del Casal del Conflent, de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya i d’altres entitats, participarem en l’ofrena floral a la tomba de Pompeu Fabra i l’encesa, una vegada més des de fa 53 anys, d’una nova Flama de la Llengua.
Aquesta Flama renovada serà portada, primer al Tossal del Rei, a la frontera amb el País Valencià, Catalunya i Aragó, i finalment, a l’Abadia de Montserrat, on es mantindrà encesa dia i nit sota la inscripció: ‘Encesa per la fe, portada per l’esforç i mantinguda per la voluntat d’un poble’.
El nostre Club organitza i participa en diversos actes relacionats amb aquest esdeveniment.
Consulteu-ne els detalls clicant l’enllaç i participeu en tots els que us sigui possible!!
La Renovació de la Flama de la Llengua
Aquest esdeveniment, que se celebra cada any ininterrompudament des de 1970, mostra la voluntat del poble català per mantenir viva la seva llengua. Al centenari del naixement de Pompeu Fabra, el 20 de febrer del 1968, el món de l’excursionisme es va voler unir als actes de celebració, tenint en compte la vinculació de Fabra amb l’esport i, més concretament, amb l’excursionisme.
Una de les entitats que va demanar fer un acte reivindicatiu de la figura de Pompeu Fabra i la seva defensa de la llengua catalana va ser el nostre Club Excursionista de Gràcia. Es va decidir encendre una flama a la tomba de Fabra a Prada de Conflent i dur-la a peu fins a Montserrat. Va ser la filla de Pompeu Fabra, Carolina Fabra, qui va encendre aquesta primera flama davant de més d’un miler d’assistents.
Pompeu Fabra
i l'excursionime
Pompeu Fabra s’introduí al món de l’excursionisme, com tants d’altres, caminant per Collserola amb els seus amics. Ben aviat emprengué llargues caminades per tot Catalunya, que el refermaren en els valors socials i culturals de l’excursionisme. A les darreries de la seva vida, ja al seu exili de Prada de Conflent, va manifestar «Tots els esports em plauen, però l’excursionisme sobretot. Per a mi ha estat el complement de la meva vocació filològica. Ni la pràctica de l’excursionisme ni l’estudi de la llengua no m’han donat mai cap disgust».
Com a soci del Centre Excursionista de Catalunya, on va ingressar als vint-i-tres anys, va ser un ferm impulsor de l’excursionisme científic, aquell excursionisme que incorporava a les caminades per tots els racons del país, no només l’estudi de la llengua, també la geografia, la geologia, la sociologia rural, l’astronomia o la botànica.
Va participar sovint a campaments d’estiu al Pirineu, va fer ascensions a un gran nombre de pics i, sempre envoltats d’amics, va fer diverses travesses pel territori, on passaven la nit al ras fent bivac, si esqueia.
Al 1930, dirigint-se a un grup de joves esportistes, Fabra els va dir:
«Només tindrem el que nosaltres sapiguem guanyar. Cal reconèixer els nostres recursos i estudiar llurs possibilitats. Vivim de cara al món i si volem la plena sobirania per al nostre poble, és per millorar la qualitat dels nostres conciutadans i per obtenir que Catalunya intensament civilitzada, pugui oferir una efectiva col·laboració en l’obra de millorament i progrés de la humanitat.»
Pompeu Fabra,
la Flama de la Llengua
i el Club Excursionista de Gràcia
La instauració de I’any 1968 com a Any del Centenari de la figura de Mestre Fabra va esser recollida pel nostre Club amb tot I’interès que es mereix i, des de el primer moment, ho va sentir com una cosa pròpia.
Son molts els motius pels quals el Gracia se sent identificat amb Pompeu Fabra: el lloc de naixement (I’ex-vila de Gracia, de la qual el seu pare fou batlle) el seu sentit místic i formatiu de l’excursionisme (aquest esport que es el motiu bàsic del nostre Club) i la seva gran obra restauradora de la llengua catalana (la nostra parla) aquest és el tríptic sobre el qual es fonamenta l’admiració i gratitud amb que tots els socis de la nostra Entitat venerem la seva memòria.
El 1968 el CEG va organitzar els següents actes:
- 29 de Març: Acte al estatge social consistent en tres conferències: Fabra gracienc, Fabra excursionista i Fabra filòleg.
- 15 de Abril: Una representació del Club i de la seva secció d’acampada assisteixen al VII Rallye de l’Amistat a Albi (Llenguadoc) organitzat pel Camping Club de França, en el viatge de tornada es visità la tomba de Pompeu Fabra i es van dipositar unes flors.
- 23 de Abril: El Consell Directiu va acordar nomenar a títol pòstum Soci Honorífic del Club Excursionista de Gracia Pompeu Fabra i es va voler que un retrat seu figurés en lloc d’honor del nostre estatge del carrer Asturies 33. Va esser la filla mateixa del Mestre, la Srta. Carola, qui va descórrer el vel amb la llaçada de la nostra senyera que cobria la fotografia de Pompeu Fabra. En aquest acte ens acompanyà el Sr. Joan Triadu, secretari de la Comissió Oficial de l’Homenatge.
- 6 d’agost: Durant la celebració del XXVII Campament Nacional d’Alta Muntanya a la Vall de Monastero, l’organització del qual la FEM (actual FEDME) va concedir a la nostra entitat, fou descoberta una placa d’alumini amb la llegenda següent:
“27è Campament Nacional d’Alta Muntanya —Els excursionistes a Pompeu Fabra — 1968 — Club Excursionista de Gracia”.
El nostre Club, junt amb altres entitats, va presentar a I ‘Assemblea d’Entitats de la Federació Catalana de Muntanya del 31 de marc, una comunicació en el sentit de crear una Comissió Excursionista d’Homenatge a Pompeu Fabra, proposició que fou acceptada per unanimitat. El Club Excursionista de Gracia ostentà la vicepresidència de la comissió i va participar en l’edició d’un opuscle recordatori.
Fruit dels treballs d’aquesta Comissió fou el trasllat de la «Flama de la Llengua Catalana», encesa a Prada del Conflent davant la tomba de Pompeu Fabra, el 13 d’octubre del 1968. La flama va esser transportada per equips d’excursionistes de diferents entitats a traves de muntanyes i valls fins al monestir de Montserrat, on s’encengué el 20 del mateix mes, la Llàntia que porta la llegenda següent:
’’Flama de la Llengua Catalana – L’encengué la Fe – La portà I’Esforç – La manté la Voluntat d’un Poble”.
A Montserrat cantaren les corals excursionistes i. entre elles, el nostre Grup de Cantaires Muntanyencs.
Per cloure les commemoracions del Club Excursionista de Gràcia envers la figura del Mestre, es va editar un número extraordinari del Butlletí de Desembre de 1968 en el que es publicaren 10 articles al voltant de Pompeu Fabra.
Després dels actes del centenari del 1968, el Club Excursionista de Gracia a organitzat quatre renovacions de la Flama de la Llengua:
- 1972 . 3ra Renovació. En el 50 aniversari del Club Excursionista de Gracia, la Flama es porta a Montserrat sortint de la seu del Club.
- 1997. 28a Renovació. En el 75 aniversari del Club Excursionista de Gracia, la Flama es va encendre el 14 de Febrer davant del monòlit dedicat a Pompeu Fabra a la plaça Lesseps. El 23 de Febrer una cordada del GEDE i de la comunitat benedictina de Montserrat va fer un rapel amb la flama des de la roca del Castell del Diable (el sostre del monestir). En col.laboració amb el Departament d’Ensenyament es va fer un concurs de redacció.
- 2009. 40a Renovació. El marc de d’aquestes quatre dècades de Renovació ininterrompudes el va fer especial. Es va presentar el llibre “Quaranta anys de la Flama de la Llengua Catalana 1968-2008”. El President de la FEEC va fer un reconeixement a les entitats que durant 40 anys han renovat el compromís de tot el col·lectiu amb la cultura i la llengua catalana. El president del parlament Ernest Benach, va agrair el poder compartir amb tots els assistents aquell aniversari de renovació de la Flama.
- 2022. 53a Renovació. En el centenari del Club Excursionista de Gracia, el conseller de cultura a l’exili Lluis Puig va participar en l’encesa de la Flama sobre la tomba de Pompeu Fabra al cementiri de Prada de Conflent.
Galeria d’imatges
